dijous, 25 de novembre del 2010
dimecres, 6 d’octubre del 2010
divendres, 1 d’octubre del 2010
Frases de Albert Einstein
No pretendamos que las cosas cambien si siempre hacemos lo mismo.
La crisis es la mejor bendición que puede sucederle a personas y países porque la crisis trae progresos.
La creatividad nace de la angustia como el día nace de la noche oscura.
Es en la crisis que nace la inventiva, los descubrimientos y las grandes estrategias.
Quien supera la crisis se supera a sí mismo sin quedar “superado”.
Quien atribuye a la crisis sus fracasos y penurias violenta su propio talento y respeta más a los problemas que a las soluciones.
La verdadera crisis es la crisis de la incompetencia.
El inconveniente de las personas y los países es la pereza para encontrar las salidas y soluciones.
Sin crisis no hay desafíos, sin desafíos la vida es una rutina, una lenta agonía.
Sin crisis no hay méritos.
Es en la crisis donde aflora lo mejor de cada uno, porque sin crisis todo viento es caricia.
Hablar de crisis es promoverla, y callar en la crisis es exaltar el conformismo.
En vez de esto trabajemos duro.
Acabemos de una vez con la única crisis amenazadora que es la tragedia de no querer luchar por superarla.
La crisis es la mejor bendición que puede sucederle a personas y países porque la crisis trae progresos.
La creatividad nace de la angustia como el día nace de la noche oscura.
Es en la crisis que nace la inventiva, los descubrimientos y las grandes estrategias.
Quien supera la crisis se supera a sí mismo sin quedar “superado”.
Quien atribuye a la crisis sus fracasos y penurias violenta su propio talento y respeta más a los problemas que a las soluciones.
La verdadera crisis es la crisis de la incompetencia.
El inconveniente de las personas y los países es la pereza para encontrar las salidas y soluciones.
Sin crisis no hay desafíos, sin desafíos la vida es una rutina, una lenta agonía.
Sin crisis no hay méritos.
Es en la crisis donde aflora lo mejor de cada uno, porque sin crisis todo viento es caricia.
Hablar de crisis es promoverla, y callar en la crisis es exaltar el conformismo.
En vez de esto trabajemos duro.
Acabemos de una vez con la única crisis amenazadora que es la tragedia de no querer luchar por superarla.
dilluns, 12 d’abril del 2010
Aire.net és una plataforma formada per un grup de socis i aficionats al Barça.
Perfil d’integrants d’“aire.net” i atributs que ens identifiquen:
1.Nous: no tenim cap relació amb cap altre candidat, directiu o exdirectiu.
2.Futur: som joves i volem aportar el nostre gra de sorra al futur del Barça.
3.Independents: som independents i per tant podem dir clarament el què considerem millor per el Barça.
4.Oberts al soci, a l’afició i al món: entenem que el Barça s’ha d’obrir al món i no tancar.
5.Transparents: volem d’una vegada per totes implantar transparència al club. Deixant-nos de generalitats... i parlant d’accions concretes que ens portaran a aconseguir un nivell de transparència màxim.
6.Cohesió: som un grup cohesionat i volem traslladar aquesta cohesió a la massa social del Barça.
7.Honestedat: som i volem un Barça honest.
8.Idealisme: volem el Barça ideal – millor club del món no només a nivell de resultats esportius.
9.Orientació Social (Socis, No Socis, Penyes, etc): el Barça
10.Participatius
11.Dinàmics
12.Inquiets
¿Per què el nom “Aire.net”?
El proper procés electoral és molt important per la història del Barça, entenem que el Barça necessita “aire nou” i joc “net” a les properes eleccions.
Entenem que s’han d’analitzar i avaluar tots els projectes, sempre buscant el millor per el Barça.
Durant el procés electoral proposarem a través de la nostra web el què entenem és el projecte ideal per els propers 6 anys de mandat del FC Barcelona.
També analitzarem el procés electoral i els projectes que es presenten.
¿Quin és l’objectiu d’aquesta plataforma?
El procés electoral del proper 13 de juny és crucial per el futur del Barça. Estem en un moment de la història del nostre club clau on entenem que necessita un nou impuls.
Volem un nou impuls. Si seguim fent les coses com fins ara no millorarem (tot i que s'han fet coses molt importants i necessàries ara toca fer-ne d'altres). El què necessitem és un nou impuls que ens acabi posicionant primers a nivell mundial, en termes de:
1.Millors resultats esportius
2.Primers a nivell de reconeixement de “marca” Barça al món. Ser reconeguts com el millor club del món
3.Millor cantera al món (no només a Barcelona)
4.Primers a nivell d’ingressos (ara som tercers per darrera de Reial Madrid i Manchester)
1.Nous: no tenim cap relació amb cap altre candidat, directiu o exdirectiu.
2.Futur: som joves i volem aportar el nostre gra de sorra al futur del Barça.
3.Independents: som independents i per tant podem dir clarament el què considerem millor per el Barça.
4.Oberts al soci, a l’afició i al món: entenem que el Barça s’ha d’obrir al món i no tancar.
5.Transparents: volem d’una vegada per totes implantar transparència al club. Deixant-nos de generalitats... i parlant d’accions concretes que ens portaran a aconseguir un nivell de transparència màxim.
6.Cohesió: som un grup cohesionat i volem traslladar aquesta cohesió a la massa social del Barça.
7.Honestedat: som i volem un Barça honest.
8.Idealisme: volem el Barça ideal – millor club del món no només a nivell de resultats esportius.
9.Orientació Social (Socis, No Socis, Penyes, etc): el Barça
10.Participatius
11.Dinàmics
12.Inquiets
¿Per què el nom “Aire.net”?
El proper procés electoral és molt important per la història del Barça, entenem que el Barça necessita “aire nou” i joc “net” a les properes eleccions.
Entenem que s’han d’analitzar i avaluar tots els projectes, sempre buscant el millor per el Barça.
Durant el procés electoral proposarem a través de la nostra web el què entenem és el projecte ideal per els propers 6 anys de mandat del FC Barcelona.
També analitzarem el procés electoral i els projectes que es presenten.
¿Quin és l’objectiu d’aquesta plataforma?
El procés electoral del proper 13 de juny és crucial per el futur del Barça. Estem en un moment de la història del nostre club clau on entenem que necessita un nou impuls.
Volem un nou impuls. Si seguim fent les coses com fins ara no millorarem (tot i que s'han fet coses molt importants i necessàries ara toca fer-ne d'altres). El què necessitem és un nou impuls que ens acabi posicionant primers a nivell mundial, en termes de:
1.Millors resultats esportius
2.Primers a nivell de reconeixement de “marca” Barça al món. Ser reconeguts com el millor club del món
3.Millor cantera al món (no només a Barcelona)
4.Primers a nivell d’ingressos (ara som tercers per darrera de Reial Madrid i Manchester)
Aire.NET
Amics barcelonistes de tota condició, socis i simpatitzants benvinguts a "Aire.NET".
Aire.NET és una plataforma constituïda per un grup de joves socis i simpatitzants del FC Barcelona amb l’objectiu d’analitzar els diferents projectes i propostes i proposar el camí que ha de seguir el Barça en els propers 6 anys.
Des d’aquesta plataforma, parlarem clar, comentarem els aspectes a tenir en compte, els que realment marcaran el futur a mig termini del Barça.
Volem “Aire NET” a les properes eleccions del 13 de Juny.
Aire.Net: airenet.fcb@gmail.com
Aire.NET és una plataforma constituïda per un grup de joves socis i simpatitzants del FC Barcelona amb l’objectiu d’analitzar els diferents projectes i propostes i proposar el camí que ha de seguir el Barça en els propers 6 anys.
Des d’aquesta plataforma, parlarem clar, comentarem els aspectes a tenir en compte, els que realment marcaran el futur a mig termini del Barça.
Volem “Aire NET” a les properes eleccions del 13 de Juny.
Aire.Net: airenet.fcb@gmail.com
dimecres, 7 d’abril del 2010
Sociedad General de Fabricantes de Mesas
Yo fabrico una mesa a Ramoncín, él va, me la paga y se la lleva a su casa. Un día invita a comer a sus amigos para hacerse una cena con jabugo, ostras, caviar de Beluga y otras delicatessen propias de un currante como él.
Pues bueno, ¿cómo es que sus amigos están comiendo en MI mesa, disfrutando de ella Y NO ME ESTÁN PAGANDO?.
¿Que ya la pagó en su momento Ramoncín y él hace lo que quiera con la mesa?. ¡De eso nada!.
Yo se la vendí a ÉL y no al Echanove que se está poniendo ciego comiendo en mi mesa.
Así que cada vez que alguien coma en una mesa y no sea éste el que la compró me tiene que pagar.
Pero espera, no solo eso, sino que el que saque beneficio económico de mi trabajo (la puta mesa), lo voy a sangrar.
O sea, todos los restaurantes que me paguen 2mil€ al mes por usar mis mesas.
¿Pero por qué restaurantes solo?, TODO EL MUNDO USA MESAS: las oficinas necesitan mesa para trabajar Y GANAN DINERO POR ELLO, los voy a sangrar a todos.
¿Una boda?, que paguen por las mesas, ¿NO PAGAN POR LOS LANGOSTINOS? (Ramoncín dixit).
Pero claro, hay un problema: yo antes hacía mesas, pero hace años que no hago ni una y nadie usa una mesa mia. Pues no pasa nada, yo cobro por TODAS las mesas. Es más, por todo lo que tenga 4 patas y una tabla encima. Por si acaso, vete a saber si alguna de ellas es mia o de mis amigos de la Asosiación.
Pero da igual si esas mesas son de Ikea, YO las cobro y luego digo que el dinero se lo lleva Ikea.
¿Nadie es capaz de pararle los pies a esta gente?...
Pues bueno, ¿cómo es que sus amigos están comiendo en MI mesa, disfrutando de ella Y NO ME ESTÁN PAGANDO?.
¿Que ya la pagó en su momento Ramoncín y él hace lo que quiera con la mesa?. ¡De eso nada!.
Yo se la vendí a ÉL y no al Echanove que se está poniendo ciego comiendo en mi mesa.
Así que cada vez que alguien coma en una mesa y no sea éste el que la compró me tiene que pagar.
Pero espera, no solo eso, sino que el que saque beneficio económico de mi trabajo (la puta mesa), lo voy a sangrar.
O sea, todos los restaurantes que me paguen 2mil€ al mes por usar mis mesas.
¿Pero por qué restaurantes solo?, TODO EL MUNDO USA MESAS: las oficinas necesitan mesa para trabajar Y GANAN DINERO POR ELLO, los voy a sangrar a todos.
¿Una boda?, que paguen por las mesas, ¿NO PAGAN POR LOS LANGOSTINOS? (Ramoncín dixit).
Pero claro, hay un problema: yo antes hacía mesas, pero hace años que no hago ni una y nadie usa una mesa mia. Pues no pasa nada, yo cobro por TODAS las mesas. Es más, por todo lo que tenga 4 patas y una tabla encima. Por si acaso, vete a saber si alguna de ellas es mia o de mis amigos de la Asosiación.
Pero da igual si esas mesas son de Ikea, YO las cobro y luego digo que el dinero se lo lleva Ikea.
¿Nadie es capaz de pararle los pies a esta gente?...
divendres, 2 d’abril del 2010
Les infraestructures d’aquest nostre país
Un cop més la realitat ha superat la ficció. I sinó fem un cop d’ull als esdeveniments recents. La nevada del passat 8 de març ha posat de manifest el dèficit d’infraestructures que tenim en el nostre país i especialment a la província de Girona i a la Costa Brava.
Feia més de 40 anys que no s’invertia en manteniment de la xarxa elèctrica!!! Valguem Déu!!
Jo em pregunto si el sector hoteler fes el mateix que faríem? Ningú s’ha adonat que un dels puntals econòmics de Catalunya és el sector de l’hostaleria? De quans llocs de treball directes i indirectes estem parlant?
Sembla que només el propi sector és conscient d’aquesta realitat donat que tot just avui, a l’any 2010, estem realitzant el desdoblament definitiu de la carretera que unirà l’AP-7 amb la Costa Brava Centre. Per no parlar de la inexistència de xarxa de comunicació ferroviària, sabut que aquest és un dèficit que prové de temps immemorials i que ningú que provingui d’un país mínimament avançat entén que, un destí turístic de primer ordre com és la Costa Brava, estigui incomunicada via ferrocarril amb la resta d’Espanya i Europa.
Les comunicacions per aire son en aquest sentit i tot just fa uns pocs anys les úniques que gràcies a Ryanair i les aportacions que se li fan des de les institucions sembla que tenim ben encaminades. Ara bé el 80% dels clients marxen cap a Barcelona donat que des de l’aeroport de Girona a la ciutat comtal via autopista tenen escassos 25 minuts més de trajecte que per arribar a la Costa Brava Centre.
Tots aquests son dèficits als que ja hi estem fets, ens hi hem acostumat, és normal que sigui així. Ho ha estat sempre!!
Però lo del passat 8 de març i la setmana posterior va ser memorable. Quatre volves de neu o potser una mica més i 7 dies a les fosques. Explicació: 40 anys sense inversions a la xarxa d’enllumenat. Si els nostres establiments hotelers, que donen riquesa i molts llocs de treball al nostre país, haguessin fet el mateix, ja haurien desaparegut com a empreses, la Costa Brava també ho hauria fet com a destí turístic i s’haurien perdut molts llocs de treball directes i indirectes.
La irresponsabilitat dels gestors de les infraestructures del nostre país és molt més important que els dies que ens han deixat sense llum, que per cert ens han indignat molt a tots. Estan posant en joc la imatge i el futur d’un dels sectors capdavanters de la economia del nostre país.
Si volem ser líders turísticament davant d'altres mercats emergents no només ho serem si els nostres establiments estan actualitzats, ho serem si el destí en la seva globalitat és competitiu al màxim.
Feia més de 40 anys que no s’invertia en manteniment de la xarxa elèctrica!!! Valguem Déu!!
Jo em pregunto si el sector hoteler fes el mateix que faríem? Ningú s’ha adonat que un dels puntals econòmics de Catalunya és el sector de l’hostaleria? De quans llocs de treball directes i indirectes estem parlant?
Sembla que només el propi sector és conscient d’aquesta realitat donat que tot just avui, a l’any 2010, estem realitzant el desdoblament definitiu de la carretera que unirà l’AP-7 amb la Costa Brava Centre. Per no parlar de la inexistència de xarxa de comunicació ferroviària, sabut que aquest és un dèficit que prové de temps immemorials i que ningú que provingui d’un país mínimament avançat entén que, un destí turístic de primer ordre com és la Costa Brava, estigui incomunicada via ferrocarril amb la resta d’Espanya i Europa.
Les comunicacions per aire son en aquest sentit i tot just fa uns pocs anys les úniques que gràcies a Ryanair i les aportacions que se li fan des de les institucions sembla que tenim ben encaminades. Ara bé el 80% dels clients marxen cap a Barcelona donat que des de l’aeroport de Girona a la ciutat comtal via autopista tenen escassos 25 minuts més de trajecte que per arribar a la Costa Brava Centre.
Tots aquests son dèficits als que ja hi estem fets, ens hi hem acostumat, és normal que sigui així. Ho ha estat sempre!!
Però lo del passat 8 de març i la setmana posterior va ser memorable. Quatre volves de neu o potser una mica més i 7 dies a les fosques. Explicació: 40 anys sense inversions a la xarxa d’enllumenat. Si els nostres establiments hotelers, que donen riquesa i molts llocs de treball al nostre país, haguessin fet el mateix, ja haurien desaparegut com a empreses, la Costa Brava també ho hauria fet com a destí turístic i s’haurien perdut molts llocs de treball directes i indirectes.
La irresponsabilitat dels gestors de les infraestructures del nostre país és molt més important que els dies que ens han deixat sense llum, que per cert ens han indignat molt a tots. Estan posant en joc la imatge i el futur d’un dels sectors capdavanters de la economia del nostre país.
Si volem ser líders turísticament davant d'altres mercats emergents no només ho serem si els nostres establiments estan actualitzats, ho serem si el destí en la seva globalitat és competitiu al màxim.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)